Oda a Alpicat
Oda
El 17 de maig de 2015, Anton Gasol Magriñà va presentar en públic i va recitar l’Oda a Alpicat, que ell mateix va composar.
Dos anys després, el 14 de maig de 2017, en un acte conjunt, Anton Gasol Magriñà, Emy Boira Gatius i Víctor Roman Alòs van fer la presentació en públic de la versió musicada de l'Oda a Alpicat. Emy Boira és la compositora de la partitura de l'Oda i Víctor Roman és l'encarregat de l'arranjament de la peça.
Oda a Alpicat
Les acaballes de l’edat del bronze et desperten,
per bressol el ‘Tossal de la Teuleria vella’.
De ben petit els romans a les Basses t’assenten.
Via romana i camí reial per carretera.
Visigoda i mossàrab tens la procedència.
Comtes de Barcelona i d’Urgell et reconquesten,
la carta de població et dona nova presència.
Els camins de Montcada i de Montsó et constrenyen.
Et porten pel terme teranyina de camins:
Raimat, Torrefarrera, Lleida i Malpartit;
La Coma, Graó i Robinals són altres confins;
Mintgatxo, Pont de Puell i Bruixes donen sentit.
El ‘Rec Nou’ dos móns separa: el secà del regadiu.
El Canal de Catalunya i Aragó et rega.
Amb tantes sèquies i regants el poble renadiu,
i amb el conreu de la fruita dolça, fort batega.
De ben antic a Sant Bartomeu molt ens invoques.
Del caciquisme del ‘Senyor Baró’ no ens deslliures.
Per la Festa Major: subhasta de ‘ball de coques’.
Les millores a ‘jova’ ens estalvien malviures.
‘L’Íntima’ i ‘La Unió’, d’entitats recreatives
a confrontació, i neix el problema dels dos balls.
Guerra i ocupació per les tropes combatives.
Alliberament o exili tindràs per acaballs.
Malmesa del mal son, venen temps de reconstrucció,
represa, creixement i augment de la població.
Conreu de fruita dolça: senyal de transformació.
‘Frutalpi’ i ‘Sant Bartomeu’: comercialització.
Totxos i teules i ceràmiques: la bòbila.
Parvulari i noves escoles: grans, lluminoses,
i molts bons mestres perquè no hi hagi cap tòtila,
Nou ajuntament, més carrers, son obres feinoses.
Urbanitzacions: nova distribució espacial,
que en ben pocs anys et canviarà la morfologia.
Plans d’ordenació que et faran més residencial.
Nous temps, nous albiris i nova ciutadania.
De xic jugues enlairat en un petit turó,
vestit amb tova i per mudar pedra petita.
De jove cap a ‘La Cerdera’ amb resolució
De gran tota la planura, més cosmopolita.
L’Església de Sant Bartomeu, signe d’identitat.
Del gòtic i del romànic simple remembrança.
Barroc classicista, símbol de prosperitat,
campanar d’arquitectònica rellevància.
Blat, raïms i olives, panís i alfals són passat.
Sega, verema, collir, mules i rucs són memòria.
Aigua de rec i fruita dolça són la nova heretat,
qualitat i varietats seran l’escapatòria.
Diuen que sempre t’envoltes per gent de bondat.
L’acollida és un atribut de la teva gent.
La joventut és, de la vida, la millor edat.
L’òptim estat emocional, l’enamorament.
De la festa litúrgica i laica molt llueixes.
Festes arrelades t’omplen el calendari festiu:
processons, homenatges i aplecs força gaudeixes,
i la que més brilla és la Festa Major d’estiu.
Al ‘Tossal’ hisses la nostra ensenya per bandera.
Pi, palma i ganivet exhibeixes per escut,
Balles al ‘Parc’ la sardana com si fos a l’era
i cantes l’himne que a la terra rendeix tribut.
Podeu visualitzar els actes de presentació i escoltar l'àudio en aquests enllaços:
